Casa Bellera de Caregue, una casa amb una llarga tradició històrica

El Pallars Sobirà integra una gran quantitat d’edificis històrics, tant religiosos com civils, que són el testimoni viu dels diversos moments històrics que aquest territori pirinenc ha anat vivint fins a l’actualitat.

En aquest sentit Casa Bellera és un interessant exemple de construcció originària del segle XV que ha estat habitada per la mateixa família –i d’una manera continuada- fins al dia d’avui. Tant és així, que el mateix edifici i els seus detalls arquitectònics ens mostren amb una gran riquesa de detalls els diferents períodes històrics, les transformacions econòmiques i socials i les formes de vida de la vall d’Àssua, el Pallars i el Pirineu. De fet, la mateixa conversió d’una part de la casa amb una explotació de turisme rural n’és un bon exemple. El pas d’una gran casa, que fins i tot la memòria col·lectiva situa com hereva del llinatge dels Bellera, originaris de la vall del riu Bosia o de Bellera, un antic pagus del comtat del Pallars on ja a finals del segle VIII hi havia un castell. Família que acumula un important poder polític durant el segle XV amb figures com Arnau Guillem de Bellera, que va acabar essent Veguer de Barcelona de 1399 a 1405, fou governador de València de 1409 a 1412, on morí defensant la causa de Jaume d’Urgell.

Més enllà d’aquests possibles orígens medievals d’una part de la casa, sembla clar que la família que avui habita en la casa s’inicia a finals del Segle XV –així ho demostra les primeres referències documentals de que disposem en l’arxiu privat de la família- i comença una progressiva expansió a partir de la continuada adquisició de terres, finques i propietats. El primer hereu documentat, anomenat Pere Joan Bellera és el que inicia un cert engrandiment de la casa original de la qual encara en queden alguns testimonis arquitectònics.

La construcció d’espitlleres defensives per evitar el potencial perill del bandolerisme local, la gran dimensió d’alguns dels murs perimetrals de la casa original, algunes dependències situades en l’interior del celler i algunes de les arcades d’accés a la casa principal poden ser un clar testimoni d’aquests primers segles d’activitat (S. XV-XVI).

Segons sembla una de les principals fonts de riquesa de la casa ja era la ramaderia –i la pagesia en menor grau- i també una certa activitat prestamista (els molts censals, deixes i préstecs que encara es guarden en la documentació familiar ho testifiquen). La gran potència ramadera de la casa, expressada per les grans quantitats de bestiar que baixaven a l’Urgell a l’hivern i també per la gran dimensió de quadres i pallers que hi ha al voltant de l’habitatge –i que han estat actius com a espais ramaders fins als darrers anys del segle XX- ha estat sens dubte, una de les bases econòmiques de la família en una època en que la llana, la carn i fins i tot el fem de les ovelles era un important actiu econòmic.

La capella de Casa Bellera, un espai de gran valor històric i patrimonial

Era característic de les cases riques durant el segle XVII-XVIII de tenir alguns privilegis socials que els hi comportaven prestigi. Un d’aquests era el fet que els membres de la família poguessin ser enterrats dins de l’església del poble i no en l’exterior com ho feia la majoria de veïns. En aquest sentit, sembla que els Bellera tenien aquest dret i disposaven d’una capella lateral per fer-ho en l’antiga església d’origen romànic que hi havia hagut a Caregue. També era habitual que alguns membres de la família, sobretot germans i germanes de l’hereu es dediquessin a la carrera religiosa. Alguns estudiaven al seminari i acabaven essent capellans que quant plegaven d’exercir es retiraven a la casa paterna fins que morien i on deixaven totes les terres i hisendes que havien anat recollint durant la seva vida religiosa (i que acostumaven a no ser poques). Això ajudava intensament a l’economia de la casa i li permetia augmentar les seves propietats. Aquest excedent econòmic que aportaven els “senyors oncles” que els hi deien (capellans i clergues) sovint s’invertia en la construcció d’una capella –inicialment en l’església parroquial i després, a partir del segle XVII-XVIII, dins de la mateixa casa que es mantenia a partir de la creació d’un benefici eclesiàstic que permetia fer misses per les ànimes dels difunts de la casa. Això sembla que és el que va passar a Casa Bellera, que en el segle XVII va crear un benefici eclesiàstic dedicat a la Mare de Déu del Roser que inicialment va estar ubicat a l’església parroquial de Caregue i que posteriorment es va traslladar a la mateixa casa (en el segle XVIII). Aquesta capella, la creació de la qual està perfectament documentada en l’arxiu familiar, encara manté la seva ubicació original en l’habitatge i està plena d’elements arquitectònics, decoratius i ornamentals del segle XVIII.